Retorn al Xampanyet

A la Barcelona turística i transcultural, quan la ciutat ha perdut gairebé totes les senyes d’idenditat que la podien diferneciar de qualsevol ciutat global parctematizada, el concepte de “autèntic” esdevé sospitós d’entrada. L’autenticitat ven molt bé, i és gairebé imprescindible per distreure al turista de tanta franquícia i oferta banalitzada. Per això, l’autenticitat si no hi és, es fabrica, s’inventa i avall. En aquest cas, l’autenticitat no és impostura, el “Xampanyet” s’ha dedicat a fer el mateix que ha fet durant 100 anys, fent allò que era natural, o “normal” a la Barcelona industrial i treballadora. Allò que era normal a la Barcelona industrial i menestral s’ha convertit en una atracció exòtica a la Barcelona turística, amb una “autenticitat”. Aquell bar popular, simpatic, una mica tronadet, que servia alcohol a granel de  qualitat més aviat mediocre, a menors de 16 anys (i de 14, eren altres temps) ara és una part de la “memòria viva” de la Barcelona preturística. Una relíquia!!